Territorio de mil quimeras contra viento y marea
Donde le dan sosiego a mi santo y a mi seña
Es en ese nido frágil donde sofoco mi pena.
Noche de copas en calma y mariposas de luna
Tanto abrazar a las blusas y a esas bocas de seda
Resbala mujer resbala camina hacia mi flecha
Mariposa de los vientos por algunas monedas
Resbala mujer resbala que llego la hora muerta
Deslizate mujer de vuelo que se acabo la fiesta
Encontrar el lugar justo, tu mejilla entre mis piernas
Y el color rojo de tu boca de artesana.
Tanta calle en tus ojos tantos favores y copas
Paloma de mis temores mujer certera y justa
Ciudadana del santuario muñeca siempre de ida
Habitante de la ermita juguete en perpetua ausencia
Regresare esta noche a que me quites el día.
A que me regales tu noche.
Hi ha un paper a dins...
-
Acabava la sessió setmanal de treball amb l’alumne,
–Té, mira-te’l si tens una mica de temps. Pots anar directe a aquests dos
capítols. És només una le...
Hace 3 meses